iCabrera #83 - Abril 2022

Cabrera i 18 Butlletí d’informació municipal de Cabrera de Mar #83 ABRIL 2022 Opinió política Els ciutadans del mal anomenat «primer món» estem presenciant en els últims anys, arran de la crisi econòmica global del 2008, la proliferació de propostes po- lítiques discriminatòries sobre l’origen racial, ètnic, nacional i/o cultural, que han sabut canalitzar el descontent general. La Constitució del 1978 declara, a través de l’article 14, el dret de totes les persones a no ser discriminades «per raó de naixe- ment, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social», un dret que els poders públics han de fer efectiu d’acord amb el que dis- posa l’article 9.2: el dret a «promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives; remoure els obsta- cles que n’impedeixin la plenitud, i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social». La nostra és una societat creixentment diversa, on les diferències són una font d’enriquiment mutu i un important ac- tiu social per a tothom . No obstant això, malgrat que en les últimes dècades s’han produït importants avenços jurídics en matèria d’inclusió i respecte a la diversitat, encara avui, el racisme, la xenofòbia i altres formes d’intolerància continuen presents en les nostres societats, adop- tant múltiples formes que van des de les més subtils fins a les més greus, com són els delictes d’odi . A Catalunya, d’acord amb l’informe anual que elabora l’entitat SOS Racisme, el Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme va passar d’atendre 151 noves situacions de racisme l’any 2018 a 182 el 2020. A més, les situacions de racisme no denunciades van augmentar del 36 % del 2019 al 46 % el 2020. La lluita contra la discriminació racial ha de ser una prioritat dels governs i també per al nostre poble. Des del PSC de Ca- brera animem a denunciar davant les administracions i òrgans judicials compe- tents qualsevol actuació constitutiva de delicte d’odi (per motius racistes o d’altres referents a ideologia, religió i creences, orientació sexual, malaltia i discapacitat, o qualsevol altre fet discriminatori). Daniel Meroño Grup Municipal PSC Per una societat diversa Alguns països limiten els mandats dels governants a un màxim de vuit anys. Això no és així en el nostre cas: els nostres go- vernants es poden perpetuar en el poder, i si no disposen de majoria absoluta, el seu objectiu serà pactar amb altres partits; fins i tot, sàpiguen que els pactes es poden ter- giversar. Fa poc llegíem el butlletí d’un dels partits que comparteixen funcions en el Govern Municipal; s’hi parlava de frustració i, lite- ralment, de «gripaus per empassar». Deter- minats acords no es compliran per falta de voluntat de la resta de partits governants, oblidant així promeses o compromisos que es van parlar en el seu moment. AI-CM ha format part de governs mu- nicipals que van oblidar o incomplir com- promisos pactats a canvi d’estabilitat mu- nicipal: en el període 2011-15, aportant-hi dos regidors, i en el 2018-19, un regidor. Promeses incomplertes: contenidors soter- rats, finalització del bulevard de la rambla dels Vinyals, substitució d’arbres malalts en el Pla, via per a vianants i bicicletes al costat de la B-502, etc. Qui governa pensa com continuar en el poder a base de promeses que potser no podrà o no voldrà complir; es deixen enre- re en el dia a dia: el compliment de la Llei de Transparència, la funció de la policia, les inspeccions a empreses que no compleixen les ordenances, dels gossos amb amos incí- vics, dels nuclis urbans que no estan en el centre del poble, etc. Per a sorpresa de gairebé tots, el nos- tre alcalde ens informa amb un any d’anticipació que no es presentarà a les eleccions vinents. Si bé ell és l’únic que en coneix la veritable raó, ens arrisquem a pensar que tanta tensió dins de l’equip de govern comporta una solitud que perjudi- ca greument el municipi, ja que els pactes signats haurien de ser prioritaris sí o sí. Poc més d’un any abans de les eleccions vinents, és hora de començar a pensar en qui s’ocuparà més del nostre poble i dels seus ciutadans. A vegades els interessos municipals queden supeditats a altres inte- ressos que venen des de fora, on els interes- sos polítics pesen més que el benestar dels nostres veïns. Alternativa Independent Cabrera de Mar 12 anys són molts anys A Cabrera de Mar tenim nombrosos ser- veismunicipals gestionats per empreses privades : el servei de recollida selectiva d’escombraries, la neteja de locals munici- pals, l’escola bressol, El Castellet... Des del nostre grup hem criticat en nombroses ocasions les condicions laborals dels treba- lladors i les treballadores d’algunes de les multinacionals que ens presten els serveis. Creiem que l’Ajuntament hauria de ga- rantir que fins a l’últim treballador que presta un servei al nostre poble tingui unes condicions laborals dignes (i no és així). Avui, però, volem parlar del negoci de l’aigua . El servei d’aigua, actualment, el presta Agbar, empresa propietat de la mul- tinacional francesa Suez i que fa uns anys va absorbir Sorea. Un servei essencial com és l’aigua no pot estar en mans d’una gran empresa mafiosa, que actualment té oberts processos judicials amb 42 municipis de Catalunya que volen recupe- rar la gestió del servei, i que l’únic que bus- ca és el benefici econòmic. Això últim ho demostra l’auditoria feta per l’Ajuntament de Cabrera. La mateixa Agbar reconeix que, en els últims anys, ha guanyat més diners del que la llei permet amb un ser- vei essencial i que durà a terme inversions de desenes de milers d’euros al municipi per compensar-ho. Però per a veure això només cal comparar les factures amb Vi- lassar de Mar, municipi veí, on l’empresa de l’aigua és propietat dels veïns i les veïnes; factura en mà, per un consum de 46 m 3 , a Cabrera es paguen 99,83 €, mentre que a Vilassar es paguen 80,23 € : un 20 % menys! En els propers anys caduca la concessió del servei d’aigua a Cabrera. Cada copmés municipis de Catalunya, grans i petits, estan recuperant la gestió pública de l’aigua i creiem que Cabrera hauria de fer el mateix. L’aigua no és un negoci, és un dret! Finalment, volem dir que celebrem que a l’últim ple s’aprovés la proposta de la nostra assemblea perquè l’Ajuntament pagui els impostos a la hisenda catalana . cabrerademar@cup.cat @ cupcabrerademar @nuclicupcabrerademar El negoci dels serveis públics