Cabrera
i
19
Butlletí d’informació municipal de Cabrera de Mar #62 GENER 2017
En aquest moment és difícil entendre un
tipus de gestió sense l’altre: les dues es ne-
cessiten, una per a establir, entre d’altres,
un marc regulador que permeti el desen-
volupament empresarial dins l’ètica co-
mercial i l’altra com a motor econòmic de
la societat.
Al nostre entendre, però, la gestió pública
com a tal, deixant de banda la seva funció
reguladora, que no pot ser assumida per la
gestió privada, ha de fer un pas endavant
adoptant en la seva gestió la planificació a
mitjà termini; actualment, i més en la ges-
tió municipal en general, es treballa, bàsi-
cament, el curt termini.
Un dels aspectes que pot conduir a in-
troduir la planificació concreta a mitjà ter-
mini, acompanyada d’un pla de tresoreria
detallat, és veure el ciutadà com a client de
la funció pública a nivell de gestió i com
a «soci» empresarial per l’aportació fiscal
anual, que permet al gestor públic de torn
finançar el dia a dia de la seva administració
i pressupostar les inversions.
Segurament que molts estarem d’acord
que aquests conceptes senzills i obvis no
es visualitzen suficientment en la gestió
municipal en general, la gestió més pro-
pera al ciutadà, la de més fàcil observació.
Possiblement existeixen, però no en el grau
necessari que la societat demanda.
El ciutadà s’ha de sentir client de la funció
pública i ha de tenir fàcil accés al coneixe-
ment, de forma senzilla i transparent, del
retorn que es dona a la seva fiscalitat. Es-
tem segurs que una major transparència
en aquest darrer aspecte contribuirà a una
millor percepció dels impostos.
Pensem que la major part de canvis qua-
litatius provenen en aquest moment de la
gestió pública supramunicipal, de dalt a
baix, però estem segurs que aquests aspec-
tes es poden treballar millor de baix cap a
dalt. La gestió municipal ha de ser un em-
brió en aquesta evolució.
Entre tots hem de ser capaços de millorar
amb fets la percepció que té el ciutadà de la
gestió pública, incorporant l’eficiència de la
gestió i el concepte de client tan arrelats en
la gestió privada.
Gent per Cabrera
Gestió pública / gestió
privada
Catalunya és cada cop més coneguda en el
món. Les grans manifestacions (del tot úni-
ques a Europa, massives i amb civisme) han
tingut ressò internacional. I afegiu-hi l’acció
diplomàtica catalana (i la reacció espanyola
en contra).
La qüestió del referèndum sobre la inde-
pendència ja és a l’agenda internacional,
un escenari impensable fa uns anys. Per
il·lustrar-ho, mireu què preveu per al 2017
la revista Time, mundialment coneguda:
/
The year ahead 2017
. Per cert, els diaris de
Madrid queden als ulls d’Europa com a pro-
vincians i ridículs. Llegiu:
-
ner.com/blog/the-spanish-el-mundo-and-
journalistic-provincialism/.
És un fet que n’hi ha que pretenen dir què
podem fer nosaltres i neguen que som un
poble: així de barra i antidemocràtic. La
propaganda ha canviat el
souflé
pel
diàleg
(amb temes prohibits: el referèndum, la pila
de compromisos d’inversió incomplerts, els
intents d’apagar la cultura i llengua catala-
nes, etc. Això és diàleg?).
Adaptant una idea d’Einstein, si volem re-
sultats diferents no hem de seguir igual. El
PP té coma ideal el veto al referèndum. Pen-
seu: democràcia del segle XXI i «vetos» són
compatibles? Ells voldrien continuar igual
perquè viuen d’això: és l’
establishment
(per
què es repeteixen els cognoms dels gover-
nants, començant per Borbó?). La crisi d’un
PSOE que ha perdut el nord i ara dubtós en
democràcia (què han fet amb Pedro Sán-
chez?) fa que els votants del PP siguin els
qui més aprecien els dirigents socialistes.
Sufragi universal és democràcia, civilitat i
racionalitat. L’important no és el resultat del
referèndum, sinó exercir el dret a decidir de-
mocràticament sí o no. El 85 % dels catalans
vol el referèndum.
L’
establishment
espanyol pretén que tots
els espanyols, lliures i iguals, tenen dret a
decidir (sobre Catalunya, sobre Galícia, so-
bre Extremadura... o sobre la monarquia).
Tots. Però el fet és que mai han decidit mo-
narquia sí o no, ras i curt. Per això prohibiran
també el referèndum sobre la independèn-
cia. Aleshores caldrà sortir al carrer massiva-
ment: està en joc no la independència, sinó
la democràcia.
Democràcia 2017 és
referèndum
Volem turisme a Cabrera de Mar? De quin
tipus? Per què? Des del Partit Demòcrata
tenim clar que aquest és un tema estratè-
gic i que s’haurà de decidir entre totes les
forces polítiques. Tenim un inqüestionable
potencial turístic, fonamentat en la nos-
tra riquesa arqueològica, amb
jaciments
ibers i romans i el
castell de Burriac
com
a símbol visible de la comarca; i tot això,
complementat per un atractiu entorn de
muntanya i platja, un ric patrimoni arqui-
tectònic i una oferta gastronòmica que
confereixen al nostre poble un atractiu es-
pecial i diferenciat.
L’antiga
Ilturo
fou la
capital
de la
Laie-
tania
, i Cabrera també va tenir un paper
preeminent durant l’Edat Mitjana, en què
fou l’eix de la baronia del Maresme. Aques-
ta rellevància fa de Cabrera un indret on
reviure la història
del nostre país al llarg
dels segles.
Considerem que aquest gran potencial i
riquesa patrimonial s’han de traduir en un
turisme sostenible, cultural i de quali-
tat
, que respecti la preuada tranquil·litat
del nostre poble i alhora el revitalitzi, si-
tuant-lo en el mapa de la història.
Tot i que des del govern vam impul-
sar l’Àrea de Turisme i hem anat invertint
poc a poc en petites infraestructures, per
a donar el gran salt endavant ens cal un
Pla Estratègic
, encarregat fa dos anys a
una empresa experta a través de la Dipu-
tació i que ara haurem de treballar govern
i oposició. El pla serà la
guia
que marqui
el desenvolupament turístic del nostre
municipi, definint el producte, el públic
objectiu, l’estratègia per a captar-lo i el
calendari de les moltes actuacions a dur a
terme. Paral·lelament, seguirem treballant
per aconseguir la
titularitat pública dels
jaciments
i fer-los visitables, i perquè la
nostra
platja
quedi estabilitzada.
Entre tots hauremde concretar els detalls
del Pla Estratègic, amb el propòsit d’oferir
un
turisme d’experiències i emocions
,
amb un objectiu clar: que suposi una mi-
llora global per al poble, per a les empre-
ses, comerços i establiments de restaura-
ció, que generi activitat i ocupació i que
reverteixi positivament en les
persones
.
Turisme
