iCabrera #70 - Gener 2019

Cabrera i 22 Butlletí d’informació municipal de Cabrera de Mar #70 GENER 2019 Opinió política Tot i que ara venen dies de concentrar tots els pensaments i esforços en Cabrera, el canvi d’any, les properes eleccions muni- cipals i les europees (ja veurem si alguna més), així com els últims resultats, ens obli- guen a fer una reflexió general sobre el que decidim els ciutadans aquest 2019. El sorgiment d’un partit d’ultradreta (no farem propaganda) a l’Estat i, sobretot, la facilitat de coalició amb els altres dos par- tits conservadors per a governar a Andalu- sia ens haurien de fer reflexionar als partits d’esquerres d’una vegada. El veritable pe- rill no és que s’imposi una bandera o una altra, sinó que la dreta (que domina el con- flicte nacionalista per al seu benefici) acon- segueixi tornar al poder i, a més, de la for- ma més xenòfoba, masclista i antieuropea possible. El problema, però, no és només institucional: noto, lamentablement, que certes persones tornen a expressar unes idees que crèiem ja enterrades. En algun ple municipal d’aquest mandat ja ho he dit: si seguiu pressionant d’aquesta manera, el risc no és tornar a la Catalunya de l’Estatut del 2008, sinó a la Catalunya dels anys quaranta. I en aquestes estem. També sento dir-ho a l’Oriol Jonqueras: no tenim actualment prou base social per a declarar cap independència; parleu amb els Comuns i amb els socialistes... Però no està tot perdut. Després de l’exitosa moció de censura al PP del presi- dent socialista, en Pedro Sánchez, a ningú se li escapa que les relacions entre la Ge- neralitat i l’Estat han millorat (es reprenen comissions de treball com la del litoral del Maresme), que la nostra imatge a la res- ta d’Europa i el món ha millorat i, el que és més important, que les polítiques de protecció social i mediambiental tornen a estar al servei de les persones, no dels interessos econòmics. No vull restar mèrit a la coalició de partits que van permetre aquesta moció de censura. Aquest és el camí a seguir, tant a Espanya com a Europa: un front de forces democràtiques, progres- sistes, europeistes i ecologistes que desin- fecti la ferida que ens suposa, en la nostra societat, el retorn de la ultradreta. Daniel Meroño Candidat a l’Alcaldia de Cabrera de Mar 2019, any electoral Es difícil enfrentarme a estas líneas cuando no se me ocurre nada original. No puedo hablar de política, ya que soy una política atípica, ni criticar al Gobierno, como hace la oposición, porque pertenezco a él, así que voy a hablar de la Navidad, aunque sea un tema muy manido. Las Navidades que recuerdo de mi infan- cia eranmaravillosas, sobre todo para los ni- ños, porque vivíamos en diferentes puntos de la geografía española y nos juntábamos 19 primos de todas las edades, nos contába- mos nuestras cosas, compartíamos juegos demesa, hacíamos travesuras y nos reíamos mucho; no teníamos tiempo de aburrirnos. ¡Las añoro! En la actualidad no es lo mismo: las com- pras, la cocina, las obligaciones… No hay espacio para hablar, ni tiempo para juegos de mesa, con los móviles, la tableta, la TV con sus enésimos canales, etc. La comunica- ción es más escasa y a las personas mayores se nos hacen pesadas. Las compras son un capítulo aparte: co- las en las carreteras, en los supermercados, agobios en las tiendas... No sabes qué rega- lar a los tuyos, y lo que te regalan a ti, algu- nas veces, tienes que cambiarlo o dejarlo en un rincón —¡otro trasto más!—: consumis- mo total. Los días previos tienes que compaginar el trabajo con las compras, las comidas y cenas de compromiso poniendo cara de alegría, aunque te sientas cansada; «es lo que toca». Pero, aun así, todo tiene sus cosas buenas, y es en estas en las que debemos fijarnos. Sin darte cuenta, te sientes con ganas de mejorar y ayudar a los demás, de no discutir con esa persona que siempre te exaspera y de empezar a pensar en los buenos propó- sitos para el año siguiente: dejar de fumar, hacer dieta, ir al gimnasio… Se tiene conocimiento de la celebración del solsticio de invierno ya en los pueblos mayas y celtas, aunque no exactamente el día 25, pero, si bien fueron los Romanos los que lo implantaron en esta fecha, fue la Igle- sia católica la que puso en él la Natividad del Señor. Os deseo a todos que hayáis pasado unas «felices Fiestas» y que el año que hemos empezado sea el mejor. Carmen Manresa. Regidora de Serveis a les Persones y Salut Pública Navidad Regidora no-adscrita Però les coses com són. Segons el nostre actual Govern, a Cabre- ra de Mar hem de donar gràcies perquè l’Ajuntament es fa càrrec de les despeses de les excavacions que es porten a terme a Cal Conde (HPO). La manipulació és molt evident per dues raons: 1.- Per llei, els propietaris de les parcel·les (l’Ajuntament encara ho és) han d’assumir els costos de les prospeccions arqueològi- ques prèvies al permís d’obres. 2.- El punt 7 del conveni signat amb Llar Catalònia, SCCL, diu explícitament que «l’Ajuntament assumirà els costos que es derivin de les eventuals intervencions ar- queològiques». Queda clar, doncs, que l’Ajuntament ha d’assumir, sí o sí, aquests costos, per ser propietari i per conveni. Una altra qüestió dita pel nostre alcal- de de manera pública —i aquí no passa res— és com estudiar la manera d’evitar licitar unes despeses (excavacions arqueo- lògiques) que pugen més de 100.000 eu- ros. «Cap problema: avancin els diners els privats i ja buscarem la manera de pagar. Sense pressupostos previs, sense data concreta de finalització i sense licitar públi- cament, evitem retards», diu. Els recursos de l’Ajuntament són públics, són de tots, i cal gestionar-los de manera transparent i coherent, però d’això no en sap, el nostre Govern. Les coses públiques són lentes, però només cal pensar una mica i escoltar els tècnics i professionals abans de tirar pel dret. Tot es pot fer amb voluntat de servei, transparència i ètica. Inversions milionàries en propietat priva- da, llicències d’obres a precari, canvis en la mobilitat per errors urbanístics, pagament d’hores extres sense justificar, licitacions en les quals no es respecten les condicions concursals, caldera de biomassa de la qual no coneixem el rendiment real, infraes- tructures sense els usos ben delimitats (Cal Conde, Can Modolell, Can Bartomeu…): és al que ens tenen acostumats. Després de vuit anys, el Govern de Cabre- ra de Mar, encapçalat pel nostre alcalde, Sr. Jordi Mir, no ha estat capaç de gestionar el Portal de Transparència com ens fa enten- dre i juguen impunement amb la manipu- lació de la informació. Estratègia local? Maria Josep Cortada Políticament incorrecte