Cabrera
i
23
Butlletí d’informació municipal de Cabrera de Mar #65 OCTUBRE 2017
Opinió política
Quan surtin aquestes ratlles no sabem cap
a on haurà derivat tot plegat. Les coses es
mouen de pressa i confiem que guanyi el
seny, però tots els escenaris són possibles.
A l’hora d’escriure-les, ens omple un senti-
ment difícil d’explicar: orgull romput, triste-
sa, ràbia, indignació?
A Cabrera es va viure una jornada impe-
cable i, per sort, no vamhaver de fer una re-
sistència pacífica davant les forces de segu-
retat de l’Estat. Però estàvem preparats; els
pagesos, amb els seus tractors, i les perso-
nes, amb la ferma voluntat de fer pinya i no
permetre que ens prenguessin un dret tan
lliure i democràtic com és el d’expressar-se.
Va estar plovent tot el matí, els ordinadors
eren contínuament intervinguts i s’havien
de canviar les claus d’accés una i altra vega-
da. I tota una gentada, concentrada durant
hores sota la pluja, mullant-se, literalment i
figuradament, pel seu dret a decidir.
El Castellet era ple a vessar, feia calor i hu-
mitat, però ni una empenta, ni un mal gest,
ans al contrari: quan arribava la nostra gent
gran tothom els deixava pas i eren aplau-
dits després d’expressar la seva voluntat.
Ben aviat, però, van començar a arribar-
nos les imatges brutals que s’havien pro-
duït en poblets, ai, Senyor!, més petits que
Cabrera i en altres poblacions més impor-
tants. I mica en mica anava arribant més i
més gent, alguns dels quals manifestaven
que no tenien pensat venir a votar però que
després de veure les imatges no se n’havien
pogut estar. O sigui que la repressió va fer
un efecte de crida, encara més massiva, a
passar per les urnes.
Creiem que la jornada, per part dels vo-
tants, va ser exemplar, i ens omple d’orgull
veure que som un poble capaç de mobilit-
zar-se pacíficament i de no reaccionar amb
violència davant de la violència.
Després, arribant a casa i mirant el que
deien els mitjans de comunicació i els po-
lítics del govern estatal, ens va entrar a tots
una profunda tristesa. Quèmés ha de fer un
poble que s’ha manifestat sempre pacífica-
ment perquè se l’escolti?
El poble de Cabrera, el poble de Catalu-
nya, l’1O es va mullar. Però ha estat com si
sentissin ploure. Llàstima.
Gent per Cabrera
Mullar-se
Orgull de poble i orgull de ser de Cabrera i
català!! El passat 1 d’octubre es va poder fer
la consulta popular tan desitjada per tots al
nostre país. Tot i els impediments de l’Estat
espanyol, a Cabrera de Mar es va poder vo-
tar. Es van adaptar els col·legis electorals
a les necessitats del nostre municipi i van
poder votar tots els cabrerencs i les cabre-
renques que ho van voler fer.
Les imatges de la jornada són inesbor-
rables per a tots aquells que hem viscut
aquest dia històric. Mai en aquest poble
havíem tingut tantes mostres de soli-
daritat, de germanor i de respecte amb
tothom, que ens fan dignes hereus de la
nova república que entre tots volem fer. La
participació va ser de més del
74 %
i el SÍ
va treure
2.411
vots, que representen més
del
90%
dels electors que van anar a votar.
Tot això referma el nostre compromís
com a partit polític que es va presentar i
comprometre davant aquest poble i com
una de les màximes fites que ens vammar-
car per a aquest mandat: SUPORT ACTIU
AL PROCÉS SOBIRANISTA.
Però encara tenim molta feina per fer i
necessitem que tothom faci el que li per-
toca. Un poble com Cabrera demostra en
cada moment on hem de saber estar i qui-
na és la nostra tasca per dur a terme; som
molt diversos però alhora molt propers,
per això és necessària una bona convivèn-
cia i un respecte per tothom.
Aquests propers mesos tenim moltes co-
ses per fer, ja sabeu: «
Los catalanes hacen
cosas
», i necessitem el màxim consens per
poder assolir les fites que ens hem marcat.
Hem de finalitzar l’any 2017 amb tots els
compromisos adquirits i amb els nous pro-
jectes per a l’any 2018. Caldrà fer, doncs, els
nous pressupostos per al proper exercici, i
des de la responsabilitat i el diàleg farem
que aquests reflecteixin les necessitats del
nostre poble per seguir sent un dels millors
llocs per viure amb dignitat i convivència.
Visca Cabrera de Mar i visca Catalunya
lliure!!!
L’1 d’octubre a Cabrera
de Mar
Segurament, abans de la publicació
d’aquest article hauran passat importants
esdeveniments que potser l’allunyen del
context, però des del PDeCAT de Cabrera
de Mar volem fer palès tot el conjunt de
sentiments i emocions viscuts al llarg del
passat 1 d’octubre. Aquell dia van succeir
dos fenòmens que la història emmarcarà:
els catalans
van poder votar pacífica-
ment
en contra de totes les adversitats, i
l’Estat espanyol va mostrar al món la cara
de la
violència pròpia d’altres temps
o
de països regits per dictadures. Només un
dia abans del referèndum, l’Estat insistia
que no se celebraria. Deien que no teníem
urnes, ni paperetes, i que els col·legis elec-
torals no es podrien obrir. Però va resultar
que un silenciós i intel·ligent
«exèrcit de
les ombres»
havia anat fent la seva feina,
recollint i guardant les urnes, el cens i les
paperetes secretament. I els col·legis van
poder obrir gràcies a la mobilització mas-
siva a cada poble. A Cabrera de Mar te-
níem feina doble: havíem de protegir dos
locals electorals, i va ser possible gràcies
a moltes famílies que van quedar-s’hi a
dormir o van matinar, gràcies als
pagesos
que van bloquejar els accessos i als
Mos-
sos d’Esquadra i la Policia Local
, que
no van tancar els locals en entendre que
havia de prevaler la convivència pacífica
per sobre de l’ordre judicial. I Cabrera va
votar, i ho va fer amb molta paciència, sota
la pluja al matí, amb un munt de proble-
mes informàtics, sota constants rumors de
l’arribada de les forces policials, i gràcies
als
membres de les meses
i a una
admi-
nistració electoral
que a nivell local va
fer una feina impecable. Dos dies després
d’aquest inoblidable 1 d’octubre, seguien
arribant imatges esgarrifoses de grups po-
licials carregant contra grups de persones
immòbils, que simplement protegien els
seus drets i els seus locals, algunes d’elles
de poblacions molt properes. Espanya va
mostrar al món les seves
vergonyes
, i això
tampoc ho oblidarem.
Catalunya ha fet una passa endavant.
El passat 1 d’octubre la raó va guanyar
la força, i la intel•ligència va guanyar la
violència.
Una passa endavant que
no oblidarem
