iCabrera #69 - Octubre 2018

Cabrera i 18 Butlletí d’informació municipal de Cabrera de Mar #69 OCTUBRE 2018 Opinió política Són temps d’inestabilitat política, a tots els nivells, perquè els partits que anys enrere governaven a piconadora amb majories còmodes es pensen que ho poden seguir fent amb majoria+1. I això és un greu error, heretat dels anys vuitanta. Cal recordar que, a primers d’any, el Go- vern Municipal es trobava en minoria. El PSC de Cabrera va estendre la mà per oferir estabilitat amb acords puntuals, i la vota- ció dels Pressupostos en va ser un exem- ple: es van pactar una sèrie d’inversions a canvi del vot favorable. Un cop aprovats els Pressupostos, i ja ambmajoria absoluta, el Govern, en el moment en què escrivim aquestes línies, no ha complert cap dels acords: arranjament dels lavabos del pave- lló poliesportiu, aire condicionat al mòdul de primària de l’escola pública o la pista de patinatge al barri del Pla, per exemple. És de rebut denunciar-ho, ja que, al final, són els veïns/usuaris els que s’hi veuen perjudicats. En canvi, ens assabentem, ja en fase d’informació pública, del projecte d’urbanització del passeig de la rambla Vinyals. Ho lamentem, perquè entenem que un projecte que ha de beneficiar el trànsit viari, tant dels residents del barri com dels visitants, hauria d’haver-se de- batut o, si més no, presentat a la resta dels grups municipals de Cabrera de Mar. On està la pressa per obrir l’exposició pública del projecte durant el mes d’agost? Algu- nes de les al·legacions que els socialistes hem tramès es podrien haver incorporat, corregit o descartat sense problemes al projecte durant la seva redacció, però s’ha preferit fer-ho de pressa i de forma opaca. Hi ha un fet irrefutable, i és que algun par- tit del Govern comença la cursa electoral de cara a les eleccions municipals del 2019, tot tornant de vacances. Esperem que no es repeteixi i es respec- tin els mecanismes de participació i co- municació entre els grups del Ple (que, fi- nalment, representem tots els cabrerencs) fins a l’últim dia de mandat, que encara és força llunyà. Per nosaltres no quedarà. Daniel Meroño Lombera Portaveu Municipal PSC Keep calm i bona lletra Los tiempos han cambiado; la raza humana, no tanto: cometemos los mismos errores una y otra vez, sin tener en cuenta pasa- das experiencias. No recordamos lo acon- tecido en la historia o nos pensamos que estamos obrando de forma diferente, pero «la historia se repite» y nosotros variamos los métodos y los instrumentos, pero nos equivocamos igual. Uno de estos errores que se repite constantemente es el de no valorar ni tener en cuenta si a las personas mayores les hemos de dar el apoyo que ne- cesitan. Quizá un día, no demasiado lejano, viviremos las mismas situaciones que ellos y pediremos la ayuda de los más jóvenes. La vida nos suele devolver lo que le damos. Un famoso neurólogo cree que la edad cambia el cerebro, no lo deteriora; gana- mos unas capacidades y perdemos otras. A modo de ejemplo, dice que a medida que sumamos años vamos adquiriendo más vo- cabulario, relaciones, conexiones de infor- mación, etc., dando lugar a la sabiduría de la madurez y la experiencia de la que careces cuando eres más joven, aunque entonces tengas más facultades para un aprendizaje eficaz. A cierta edad pretender estar al día en es- tos tiempos es agotador; con las nuevas tec- nologías y redes sociales hay un lenguaje diferente y muchos no entendemos de qué se está hablando, pero lo que sí continúa igual son las opiniones sin tener total co- nocimiento de causa, hablar mal por hablar o, mejor dicho, escribir por escribir, pues ahora estas críticas se vierten en las redes sociales escondiéndose en el anonimato y difamando sin pararse a pensar el daño que pueden hacer. Vamos, que tampoco hemos evolucionado tanto en según qué. El otro día recibí un cuadro muy curioso que, medio en broma medio en serio, de- cía: «La Organización Mundial de la Salud ha declarado que a los sesenta y cinco años una persona se considera joven aún». «De acuerdo con las expectativas de vida ac- tuales, se han establecido otros parámetros para definir la edad de las personas: De 0 a 7 años: menor de edad. De 18 a 65 años: jo- ven. De 65 a 79: mediana edad. De 80 a 99: adulto mayor. + de 100: personas de edad avanzada». Carmen Manresa. Regidora de Atención a las Personas y Salud Pública Filosofando Regidora no-adscrita El primer cap de setmana d’octubre, hem gaudit de la XX Fira Iberoromana o del 1er Festival Reviu Ilturo (a discreció). Com a XX Fira deixa molt per desitjar; com a 1er Festival , és això: el primer. Prioritzar la di- vulgació amb conferències i monòlegs ha estat un encert. Reconec que m’apassiona la història, sobretot els aspectes socials d’aquesta. Quan veig les restes imagino la vida dels nostres avantpassats. Penso en com podríem conviure-hi: ells, que vol- drien romandre al seu espai, i nosaltres, que volem noves llars i carrers i serveis que ens desenvolupin com a poble. Veig, cons- truïda sobre les runes, una gran plataforma o pilars que elevin els fonaments de les no- ves construccions afavorint l’arribada de nous habitants o la permanència al poble dels nostres fills; un poble convivint amb un altre, al mateix lloc; un 2x1: habitatge i museïtzació. Molts dirien que és impossi- ble, però la imaginació i la creativitat ens han portat fins al s. XXI; fem que a Cabre- ra també arribi. Calen propostes que per- metin millorar els serveis dels habitants del present i sobretot del futur. Potser en properes edicions, es podria parlar de solu- cions urbanístiques que afavoreixin aques- ta convivència, una convivència compli- cada per la necessitat d’habitatge per un costat i per la gran riquesa arqueològica existent al poble per l’altre. Cal preservar «un munt de pedres»? Per què cal ensenyar història, fer museus, recrear el passat amb festivals i festes? La història ens ensenya a conèixer-nos, a saber d’on venim i on anem sense caure en els errors del passat. És la nostra cultura, transmesa de generació en generació; som com som gràcies, en bona part, a ells. Aprofitem aquest regal que és riquesa (cultural i econòmica) per a anar endavant. Ens cal créixer, compactar, dis- senyar una Cabrera que reuneixi el present i el passat convivint en perfecta simbiosi. Voldria dir més, però els membres de l’oposició només podem escriure 2.100 caràcters a la publicació de l’Ajuntament. Més a la pàgina de Facebook «Les meves raons». Maria Josep Cortada XX Fira Iberoromana o 1er Festival Reviu Ilturo