Cabrera
i
23
Butlletí d’informació municipal de Cabrera de Mar #60 JULIOL 2016
...
ne son piú che parole
, diu la famosa cançó
italiana. A l’esmentada cançó la queixa és
sobre les paraules d’amor buides de contin-
gut. Nosaltres ens referim a les paraules de
la majoria dels polítics. En tenim exemples
a diari. Al país i a l’estranger.
Tot ve arran de la passada Fira de la Page-
sia i el Medi Ambient celebrada a Cabrera.
La fira va estar bé, hi havia forces activitats
i una mostra dels nostres productors locals.
Tot i així, la pagesia es presenta comun ofici
antic, que ho és, i està bé mostrar les eines
antigues del camp, però també hauria estat
bé apuntar cap al futur i cap al foment del
relleu generacional que pot acabar amb un
dels oficis més antics i més primordials en
tota societat. Els pagesos són els produc-
tors del nostre pa de cada dia, per dir-ho
d’alguna manera.
Està molt bé omplir-se la boca amb dis-
cursos sobre la protecció de l’agricultura.
Però fer una fira no és una gran ajuda per a
aquest sector en franca regressió. S’han de
donar eines, invertir, cuidar i potenciar els
nostres productors.
El president Puigdemont, en el seu par-
lament, també es va referir al sector agrí-
cola com al sector primari; per tant, un
sector essencial. Però vas al Departament
d’Agricultura i no hi ha cap mena d’ajuda. I
en el cas del nostre poble, els nostres page-
sos de les sènies ni tan sols tenen un accés a
Internet com cal. La feina del pagès és dura,
però què no ho és? La tecnologia ha fet
evolucionar aquest sector i es pot llaurar,
regar, reproduir i fer créixer amb molta més
facilitat. Som una comarca que s’ha anat
reinventant: primer els clavells, després les
patates, després la flor i sempre mantenint
l’horta. Però el progrés traduït en bombolla
immobiliària ha tombat molta pagesia.
Si no hi aboquem esforços i recursos des
de l’Administració per assegurar la seva
existència, aleshores deixemque tot aquest
sòl agrícola que està tan protegit que mena
a l’immobilisme pugui buscar alternatives i
altres usos per a la seva sostenibilitat i la de
les famílies que en viuen i que el mantenen.
Fira de la pagesia, sí. Però amb contingut i
amb incentius, si us plau.
Gent per Cabrer
Parole, parole, parole...
Donem les gràcies un cop més a totes les
persones que ens han votat aquestes dar-
reres eleccions generals, en les quals ERC
continua creixent a Cabrera.
Esquerra Republicana les ha afrontades
amb l’eslògan «l’únic canvi possible», que
passa per la construcció d’un nou país. Els
canvis que des de la nostra formació de-
fensem per a Catalunya comencen en els
espais de més proximitat, els municipis, on
la tasca política permet el contacte directe
amb la ciutadania i la transformaciómés im-
mediata i visible.
Els plantejaments programàtics que ERC
ha dut en aquestes eleccions són plenament
aplicables en la política de proximitat, per-
què no s’entén una Catalunya com a estat
lliure i independent sense una transformació
profunda, que comença des de la base dels
municipis i vertebra tots els àmbits de país.
Des d’Esquerra, conscients que el canvi ja
ha començat a Catalunya, una transforma-
ció que s’està fent sense demanar permís,
que passa per construir la República Catala-
na, també recordem que el nou país no pot
caure en errors del passat i ha de tenir entre
els seus objectius enfortir els drets socials i
ser radicalment democràtic; no s’entendria
de cap altra manera.
Tant la transparència com la tolerància
zero amb la corrupció han de ser pilars fo-
namentals de la Catalunya que construïm, i
per això cal poder establir lleis que ho per-
metin, acompanyades de recursos per a fer-
les efectives.
Algunes de les nostres propostes a les
darreres generals han estat: donar suport a
les PIME i als emprenedors, garantir la salut
pública i de qualitat, defensar una societat
diversa i oberta al món, apostar per una
educació inclusiva i de qualitat, gestionar
els propis recursos, ampliar els drets de les
dones, habitatge digne, posar fi a la pobresa
energètica, combatre la precarietat, enfortir
els drets socials i un model energètic soste-
nible, eficient i respectuós amb el consumi-
dor, entre d’altres.
Són plantejaments que ja defensem en el
dia a dia de la gestió local. L’estat propi co-
mença amb l’aplicació d’aquests eixos pro-
gramàtics en la primera línia dels municipis.
I en aquesta tasca ens trobareu.
Esquerra Republicana Cabrera de Mar
La República de la
proximitat
Molts dels serveis que ofereix un ajunta-
ment són susceptibles de ser gestionats
directament, és a dir, de forma pública, o
bé ser externalitzats, és a dir, gestionats
per una empresa privada. Sovint la deci-
sió es fonamenta en qüestions ideològi-
ques, de forma que els partits d’esquerres
tendeixen a municipalitzar els serveis i els
partits de dretes aposten més per la ges-
tió privada. A Convergència pensem que
qualsevol de les dues apostes per raons
ideològiques és un error, i que el que cal
és analitzar cadascun dels serveis i trobar
la fórmula que millor garanteixi l’objectiu
de màxima qualitat i eficiència al menor
cost possible i amb els mínims riscos per
a l’Ajuntament. En cada cas s’ha de valorar
el nivell d’especialització requerit, la flexi-
bilitat dels recursos humans i materials,
l’estacionalitat, etc.
A Cabrera fem la gestió pública directa
dels serveis de neteja i manteniment de
les vies públiques —a través de la brigada
municipal de GICSA—, el manteniment de
zones verdes i alguns jardins o el servei
d’atenció domiciliària, entre d’altres. En
canvi, consideremmés apropiat contractar
externament la gestió d’altres serveis com
la recollida de la brossa, la neteja d’edificis
o l’escola bressol, entenent que requerei-
xen un major nivell d’especialització i flexi-
bilitat de recursos.
La gestió pública en general hauria de re-
sultar més econòmica que la privada, però
s’ha de valorar que aquest estalvi teòric no
quedi absorbit per un sobrecost derivat
dels riscos del servei, com ara les baixes la-
borals o les avaries dels vehicles.
És en base a aquest criteri de màxima
eficiència en cada cas que Convergència, a
Cabrera de Mar, aposta per una gestió ex-
terna de la promoció i construcció dels ha-
bitatges de protecció oficial de Cal Conde,
però a través d’una entitat sense ànim de
lucre i amb llarga experiència i solvència en
el sector, que aporti el màxim benefici per
al poble i els futurs ocupants dels habitat-
ges, amb el mínim risc per a l’Ajuntament.
Convergència Democràtica de Catalunya
Públic o privat?
